FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder legal, poder d'exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal. jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre. Dret de les persones o dels organismes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Judici, opinió. Segons el meu albir, ens trobàvem davant de Marsella. Voluntat no constreta. Ho deixà al seu albir. franc albir [o lliure albir] Poder de la voluntat per a decidir lliurement. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte del poder sobirà que atorga l'oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes. Donar, concedir, promulgar, l'amnistia. Van lluitar per aconseguir l'amnistia dels presos polítics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de moldre. Relatiu o pertanyent a les dents molars. Dent molar. Pertanyent a una mola de l'úter, que consisteix en una mola de l'úter. Prenyat molar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté dos o més àtoms donadors en posicions adequades per a poder formar amb un sol ió metàl·lic dos o més enllaços coordinats, s'aplica a un lligand aniònic o neutre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de codificar; l'efecte. Selecció d'alguns signes del codi lingüístic que fa un emissor per comunicar-se i poder ésser interpretat. Organització sistemàtica d'un codi lingüístic, generalment dotada de valor prescriptiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor. Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi medieval que es concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o la fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abusar; l'efecte. Abús de poder. Abús del vi. Fer abusos en el menjar. Ningú no suportaria aquests abusos. Abús d'autoritat. Abús de confiança. Abusos deshonestos. Abús de firma, abús de signatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tap de safareig, de pica, etc., proveït d'un filferro, d'una cadeneta, etc., per a poder destapar la bonera sense ficar les mans a l'aigua. Estaca que serveix de tap de la bonera. [...]
